El futur del ‘cloud computing’: descentralització i dissipació

El Economista

16 març 2021

El Economista - Luis del Barrio

El 5G, l’Internet de les Coses (o IOT per les seves sigles en anglès), els avenços en intel·ligència artificial, són part d’un ampli ventall d’innovacions digitals que, interactuant entre si, o cadascuna d’elles per separat, generen i processen un gran volum de dades, deixant clar un aspecte: com més gran és el grau de digitalització, més volum i qualitat de dades cal gestionar.

La necessària disponibilitat d’infraestructures adequades per al processament i / o emmagatzematge de totes aquestes dades ens porta a preguntar-nos si la tecnologia cloud és suficient per a això És possible que en l’era de la immediatesa i la constant generació / processament de dades, l’actual núvol pugui allotjar tota aquesta informació? La resposta és un rotund NO.

I això ens porta a la següent pregunta: implica aquesta tendència un enfonsament del sistema i tecnologia del núvol? Aquí és on entra en joc l’Edge Computing, una nova tecnologia que en breu aplicarem tant en l’àmbit industrial com en l’empresarial i que proporcionarà més autonomia tant a equips com a solucions de gestió, convertint els primers en “més intel·ligents encara” , i les segones en més eficaces davant l’ingent torrent de dades que s’aproxima.

Com ho aconsegueix? D’una forma aparentment molt simple: redistribuint i adaptant el paper de cada element de l’actual infraestructura, el que permetrà que les dades produïdes pels dispositius i solucions de gestió siguin processats en el lloc on es van crear. D’aquesta manera s’estalvia la tramesa als aviat col·lapsats centres de dades i núvols.

Aquesta metodologia implica un canvi en el paradigma. Si actualment ja comptem amb accés en temps real a les dades del núvol, l’Edge Computing va un pas més enllà, ja que implica l’anàlisi de les dades gairebé en temps real -parlem de microsegons! -. En determinats sectors ja és una necessitat. Vegeu per exemple el mercat de les monedes digitals en la indústria financera, o el sector salut. En definitiva, amb aquest nou mètode tant generadors com capturadors de dades es tornen “més llestos”, ja que més enllà de recol·lectar i enviar la informació necessària en cada cas al núvol, la processen directament, el que implica un salt de la qualitat i l’eficiència de manera exponencial pel que fa a models anteriors.

Però les novetats en aquesta direcció no acaben aquí, ja que ja hi ha una evolució a aquesta innovació: el Fog Computing, que empra el concepte de “boira” ( “fog”, en anglès) per visualitzar com aquesta tecnologia treballa expandint i diversificant el núvol.

Les plataformes Fog Computing permeten descentralitzar la tecnologia cloud computing, estenent-la i apropant-la als dispositius i solucions connectades, creant nodes d’interconnexió i facilitant la capacitat de computació i emmagatzematge. I ho fan d’una manera més atomitzada, acostant l’immens núvol directament als dispositius. D’alguna manera, aquest abordatge permet que els grans centres de dades del núvol deleguin part de les seves responsabilitats a dispositius amb Edge Computing.

Segons IDC, per a l’any 2023 més del 50% de les noves implementacions d’infraestructura empresarial se situaran a l’Edge en lloc d’en els centres de dades tradicionals corporatius, el que representa un augment significatiu respecte a la xifra actual, que es troba per sota del 10%.

En definitiva, la descentralització de tant les dades com el seu processament, a més d’emmagatzemar i treballar les dades de forma local per tenir un temps de resposta més immediat i una major eficàcia, resultaran clau en els temps venidors. Perquè en aquesta nova economia digital la generació i sobretot el processament de dades per a convertir-los en informació que al seu torn sigui traduïda en intel·ligència de negoci determinarà la competitivitat de les empreses sigui quin sigui el seu sector. Mostra d’això són les tendències #ClouFM en l’àmbit del Facility Management.

En una empresa tecnològica com The Mail Company, en la qual diàriament tractem descomunals quantitats de dades, imprescindibles per a la gestió de les operacions i que impliquen realitzar milers de transaccions diàries per als nostres clients -a través de la plataforma GIO- estar preparat per al següent escenari és una exigència, analitzant i estudiant com integrar o desenvolupar noves tecnologies que ens permetin gestionar cada vegada una major volum de dades amb més rapidesa, amb un clar objectiu d’adaptació per a la supervivència.

Les nostres solucions, com NEOs -gestió centralitzada de les notificacions electròniques obligatòries de les Administracions Públiques-, Carteria Digital o Valisa Digital faciliten la logística documental de les organitzacions, transformant els seus processos, donant el salt del món físic al digital, el que està generant un gran “torrent de dades” que s’han de gestionar -es calcula que produïm diàriament 2,5 quintilions de bytes de dades-.

Al ritme que anem, s’espera que les dades mundials assoleixin els 175 zetabytes per 2025, el que representa un creixement anual del 61% -un ZB equival a un trilió de gigabytes- segons explicava recentment un mitjà digital especialitzat en transformació digital.

Les empreses seran digitals o desapareixeran, i la digitalització serà cibersegura o no serà. I a mesura que avanci la nova era digital TOTS els negocis, sigui quin sigui el sector d’activitat, es veuran obligats a gestionar més i millor les dades per seguir sent competitius.

Anar a la publicació